ELS PORGANTS EN EL SEGLE XIX. PRESENTACIO D’UN NOU LLIBRE
El passat dia 17 d’Octubre a les 19.30 hores presentarem en el Nou Salo de Graus de la Facultat de Medicina de Valencia el llibre titulat “Els dialecs sobre la medicina curativa de Mr. Leroy en la Valencia del segle XIX” del qual hem segut coautors els jovens meges valencians Pau Giner i Bayarri, Juan Luis Muñoz Fernández i Francesc Carles Pérez i Miralles. El llibre ha segut editat gracies a l’inestimable colaboracio de l’editor Miquel Castellano i Arolas (Accio Bibliografica Valenciana). Hem tingut el gust de contar com a proleguiste en Joan V. Ramirez i Boscà, Professor Titular de Ginecologia i Obstetricia de la Facultat de Medicina de Valencia. El llibre te el desgraciat merit de ser el primer llibre en valencià relacionat en la medicina del segle XXI, i esperem que no siga l’ultim.
Els principis del segle XIX varen ser durs en Valencia, la postguerra “del frances”, la situacio politica i economica no eren massa alentadores. La Medicina de l’epoca va patir un estancament important respecte a l’explendor del XVIII. Molts catedratics de la Facultat de Medicina de Valencia foren perseguits per motius politics en l’arribada de Ferran VII.
Es en est ambient quan ix a la llum el llibre “la Medicina Curativa” de Ms. Leroy, si be estava escrit setanta anys abans en França, ara arribava traduit al castellà a Valencia. Per a fer-nos una idea, l’imprenta de Mariano Cabrerizo va publicar en la Ciutat de Valencia uns 46.000 eixemplars de l’obra. Es varen fer set de les deu edicions de tot l’estat. La popularitat de Leroy va travessar fronteres i coneixem edicions portugueses, italianes, i sobretot suramericanes. Leroy proponia previndre les malalties per mig de porga. El porgant de Leroy es podia confeccionar en casa de qualsevol persona, era barat i curava totes les malalties conegudes, sempre que es prenguera a temps i com predicava el cirugià frances.
La popularitat que alcançà l’obra va encendre la polemica. Alguns meges, poc estrictes en la practica medica, varen seguir les seues indicacions. Pero la majoria dels meges de l’epoca varen intentar fer front a dita Medicina. Dins d’esta polemica trobem el centre d’esta obra, els dialecs en valencià que s’escrigueren en 1827 sobre la Medicina Curativa de Leroy. Es va escriure molt sobre la dita medicina. Per una banda escrits cientifics dirigits als meges de l’epoca, com lo que va escriure Josep Chicoy o Marià Peset de la Raga i per atra estos dialecs; dirigits al public general i que o be tractaven de dissuadir a la gent per a que no els utilisara o be feen una defensa de la Medicina Curativa.
Es varen escriure molts dialecs o coloquis en torn ad este tema, pero nomes estos varen escriure’s en llengua valenciana. Hem de ressenyar que nos trobem en el punt mes baix de la decadencia valenciana, a punt de començar la Renaixença. L’us del valencià en esta epoca era minim, i mes que res s’acantonà en este tipo de Dialecs o Coloquis. L’us del valencià en estos dialecs sobre Leroy està determinat per la voluntat dels autors de que tingueren la maxima difusio entre els valencians de l’epoca.
El primer dialec du el nom de Rahonament ó Colòqui nòu que sobre la Medicina Curativa de Monsiur Laroà han tingut el Mestre Gòri, fiel de fejos, y el Tio Tofol, Llaurador dels dòctes. El dialec es un atac frontal a la medicina del parisenc. Es tracta d’un coloqui que s’establix entre dos personages: el Mestre Gori, defensor apassionat de la Medicina Curativa, i el Tio Tofol, que el desenganya en arguments. El Mestre Gori ve de la Ciutat de Valencia i du la novetat al poble de la nova medicina. El Tio Tofol, coneixedor del tema, dona els arguments, basant-se en els coneiximents cientifics de l’epoca front a Leroy.
Es segon dialec es la contestacio al primer i du per nom Dialogo reflexiu entre dos amics de la veritat en contestació al Coloqui Nou sobre la Medicina Curativa de Monsiur Laroà. Participen Pepe, chicon apassionat defensor de Leroy i, Toni, llibrer, que aporta els arguments a favor de Leroy. En este cas Toni, el defensor de la Medicina Curativa no utilisa tant arguments cientifics, sino mes be acodix als arguments de la rao, les persones ilustres, la veritat... sense aportar criteris objectius, inclus en ocasions despreciant la Medicina Tradicional i als meges.
La Medicina Curativa va seguir tenint adeptes fins als finals del segle XIX, com ho demostra les multiples edicions de l’obra de Leroy que trobem en la Biblioteca Valenciana en esta epoca. Ya en el XX no trobem cap referencia sobre ella ni el seu autor dins de la medicina cientifica. Encara que hem de dir que l’us de porgants hui en dia encara està molt extes, inclus sobreutilisat per les persones d’este segle, que veuen en els porgants una font de salut.
