Evolucio de l’edicio de llibres en Llengua valenciana

(Normes del Puig) 1999-2004

 Giner i Bayarri, Pau (1) . Benimaclet (l’Horta)

             En juliol de 2003 es va produir una modificacio de les Normes del Puig en les quals es reintroduien els accents. Una de les raons que varen adduir els qui estaven a favor d’esta mida va ser que aço aumentaria el mercat editorial dels llibres en llengua valenciana, encara que fora perque la gent s’equivocaria al comprar en les llibreries, confonent els llibres en normativa valenciana i catalana.

             Les Normes del Puig es varen caracterisar, durant molts anys per una defensa de la no accentuacio (com l’italià o l’angles, nos ensenyaren) i esta era la forma que tenia la major part del valencianisme, en la seua majoria en poca formacio academica, per a diferenciar els llibres en normativa catalana (en accents) i els valencianistes (sense accents).

              Les primitives Normes del Puig signades en este poble en 1981 duyen una accentuacio, que hui la podem considerar “graciosa” i en la qual es varen escriure els primers llibres de text en llengua valenciana. Un temps mes tart, la Conselleria va formar la famosa Comissio Mixta per al Billingüisme. Esta Comissio que abandonà l’Universitat per secessionista i en la que estaven implicades la majoria les associacions culturals de Valencia va acceptar algunes modificacions a les primitives Normes, entre les que estaven la retirada de l’accentuacio.

             Tambe es cert que des del mon cultural valencianista sempre s’havia dit que si s’havia de fer una negociacio per a buscar un consens sobre l’ortografia de la nostra llengua podriem sense cap dubte accedir a la reintroduccio dels accents, ya que inclus estava ben vist entre molts dels nostres intelectuals. No es cert que la reintroduccio dels accents introduixca el catalanisme dins de les Normes del Puig, si be no s’acceptà la proposta de Penyarroja que proponia una accentuacio mes diferenciada de les llengües veïnes, aprovant-te finalment la mes proxima a la del I.E.C..

             Pero sí que es criticable la forma en que es varen reintroduir. Fent-ho en un primer moment una editorial pel seu conte, sense cap acort de l’entitat normativisadora, i despres aprovant-se eixa mateixa accentuacio en la Junta de la RACV, i no en la Seccio on no va tindre prou recolzament, provocant “l’eixida” de l’academia de 5 dels millors filolecs nostres (Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Manolo Gimeno, Josep Giner i Leopolt Penyarroja).           

            A 1 de Juliol de 2003 s’havien editat en Normes del Puig mes de 550 llibres per editorials valencianistes lo que representava mes d’un 15% de la produccio editorial en esta llengua (contant des de 1981 que es firmaren). Si excloem els llibres de text, que representen un 25 % de lo editat en Normativa catalana, nos quedem en un 20 % de la produccio editorial en valencià. Aço no va ser mereixedor de que es nomenara en cap dictamen del CVC ni de la AVLl, pero  que si que han contat en el vist i plau d’alguns membres “valencianistes” d’esta AVLl.

             Si comparem atres llengües en perill com puga ser l’asturià; hem editat mes 70 llibres que ells, o en l’aragones (5 vegades mes) o en l’aranes (12 vegades mes); a pesar de que totes estes llengües tenen un recolzament oficial. A banda l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana contava en mes de 100 escritors en 2002.

 * Inclou Normes del Puig i Normes del I.E.C publicats en Valencia. 

Taula 1.- Numero de publicacions en les distintes llengües peninsulars (excepte el castellà) entre 1981 i 2003

              Una volta ha passat un any i mig des d’aquella determinacio ha arribat l’hora de fer una revisio de l’edicio de llibres en estos ultims anys per a vore l’eficacia d’esta mida i si va valdre la pena o mes be hem perdut. 

Material i Metodos

             Per a fer l’estudi he buscat en el I.S.B.N. (orgue internacional d’estandarisacio de les publicacions no periodiques) tots els llibres publicats en Normes del Puig des de 1999 fins a 31 de Decembre de 2004 per les editorials que mes baix mostres. El fet de prendre 1999 com inici de l’estudi es perque fins a eixe moment es pot considerar que algunes editorials podrien estar “ajudades” pel Govern Valencià a l’estar UV cogovernant en moltes institucions valencianes.

              S’han sfegit les revistes que publicava Accio Bibliografica Valenciana fins a 2003 (Cresol i Revista de Filología Valenciana) que tenien format llibre, encara que la publicacio fora periodica.        

             Les editorials incloses son: L’ Oronella S.E.V., Accio Bibliografica Valenciana (ABV), Lo Rat Penat, Del Senia al Segura (DSS), Real Academia de Cultura Valenciana (RACV),  Grup d’Accio Valencianista (GAV), Xavier Boronat Editor, Taula d’Autors Teatrals Valencians (TATV), Aitana, Patronat d’Elig, Ajuntament de Valencia i Colectiu Nacionaliste.

          Resultats

      Taula 2.-Evolucio de les publicacions en Normes del Puig per les distintes editorials en el periodo 1999-2004

  D’esta taula traem els següents resultats:

 -         L’any de maxima publicacio va ser 2002 en 36 llibres en Normes del Puig; pot ser que aço fera que es creara una certa euforia al voltant de l’editorial que mes va publicar, L’Oronella en 14 llibres, que duguera a que els membres de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV proxims ad ella forçaren la reintroduccio dels accents en vistes a un mercat mes ample.

 -         Aquell mateix any publicaren llibres nou editorials valencianistes diferents, cifra important per a tindre en conte.

 -         A partir de l’introduccio dels accents, 1 de Juliol de 2003, la RACV es convertix en el maxim editors de llibres, pero atencio, dels 22 publicats en 2003, nomes 4 foren en valencià (i d’ells nomes 2 en accents). En 2004 publicaria 11 llibres, dels que tambe nomes 4 foren en valencià.

-         Durant 2004 nomes es varen publicar 15 llibres (almenys 2 d’ells sense accents). Sense esta consideracio, nos trobem en la cifra mes baixa de publicacions des dels anys 80. Si ad aço li afegim la practica desapario de l’editorial Accio Bibliografica Valenciana (la segona mes important de les editorials valencianistes i que representava el 25% de les publicacions en valencià de la RACV) podem afirmar que nos trobem en el moment mes critic de la nostra normativa.

 -         La desaparicio en 2004 dels 2 clubs del llibre, que obligaven a les dos maximes editorials valencianistes a traure un minim de 17 llibres a l’any, tambe s’ha de valorar com una nefasta noticia.

 -         Per atra banda, en quant a les publicacions periodiques, tampoc podem donar cap bona noticia. Lletraferit, la revista en mes calitat del valencianisme deixa fa temps de somniar en passar a convertir-se en un semanari, per a publicar-se cada 2 mesos en el millor dels casos, 3 casi sempre (l’ultim editat va ser en Octubre de 2004). El Cresol (en 17 numeros) i la Revista de Filologia Valenciana (en 10 numeros) pareix ser que no tornaran a vore la llum. La Revista de Lo Rat Penat tambe abandonà la mensualitat per a publicar-se 2 o 3 voltes a l’any (en periodos electorals, tot siga dit).

  Conclusio:

 -         Des de l’introduccio dels accents ha disminuït considerablement l’edicio de llibres en normativa valenciana. S’ha passat d’una mija de 28.5 llibres/any a 19 llibres/any. L’unic aument es el que mostra la RACV que passa a editar majoritariament en castellà (i per a un public en molts diners, l’Historia de Valencia costa 25000 de les antigues pessetes).

-         En l’intruduccio dels accents nos hem quedat sense clubs del llibre (ABV tenia mes de 200 subscriptors i el Club de L’Oronella mes de 300).

 -         La distribucio de llibres en llibreries valencianes seguix sent escasa, sent molt benovol (nomes en Paris-Valencia i poc mes). Aixo fa que encara que es diga que les tirades son mes numeroses (lo que no he pogut confirmar) els llibres no arriben a la gent.

-         Les actuals Normes del Puig carixen de Gramatica, Documentacio Formal, Ortografia, Estandar Oral,... Aixo sense contar que a finals dels 90 el dia Las Provincias posà en casa de 40000 valencians un diccionari en la normativa antiga i de les mes de 30000 Ortografies de la llengua Valenciana que edità la Regidoria de Maria Dolors Garcia Broch a principis dels anys 90. El nou diccionari de la RACV nomes es pot trobar en la dita Academia i molt esporadicament en alguna llibreria.

-         La perdua d’intelectuals valencianistes que per no haver acceptat com s’han reintroduit els accents han quedat “apartats”, començant pels membres de la Seccio de Llengua i Lliteratura (Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Manolo Gimeno, Josep Giner i Leopolt Penyarroja) i continuant per Albert Cuadrado, Boro Vendrell, Joan Pau Merita, Juli Moreno, Miquel Castellano,  Joan Sancho, Ferran Ribes i yo mateix.

-         S’ha passat de l’edicio d’un 15% dels llibres en valencia (periodo 1981-2003) al 1,5% en 2004.

Es per tot aixo que hem de considerar que la reintroduccio dels accents a l’ortografia de les normes del Puig ha segut molt negativa degut a:

-         Dismunucio del numero total de llibres i revistes editats.

-         Disminucio del numero d’editorials valencianistes.

-         Trencament del quorum de tots els valencianistes en quant a l’acort normatiu.

-         Falta de  mijos per a fer arribar al poble la nova normativa.    

Bibliografía

 -         Catalec general de publicacions en Llengua Valenciana, L’Oronella.1997

-         Revista Lletraferit. Numeros 1 i 2. L’Oronella. 1996

-         Catalec del I.S.B.N. del Ministeri de Cultura espanyol http://www.mcu.es/bases/spa/isbn/ISBN.html

-         Catalec de la Xarcia de Biblioteques Publiques Valencianes.