Només pot acordar-se pel jutge d’instrucció i ha de practicar-se sempre davant d’un òrgan jurisdiccional.
65. La prova anticipada:
La prova anticipada i preconstituïda són conceptes equiparables.
Respon a dos finalitats en el procés penal: preservar el fi de la plena investigació dels fets (veritat material) i també el principi de concentració de la vista.
Tots els residents en territori espanyol, nacionals o estrangers, amb excepcions.
70. Qui té obligació de declarar com a testimoni?
Tots els majors i menors d’edat.
Tots els residents en territori espanyol, nacionals o estrangers, sense excepció.
La introducció de proves només correspon a l’activitat de les parts.
68. En el procés penal:
Si el jutge té dubtes en el moment de dictar sentència i després d’haver valorat la prova, pot emprar la fórmula del sobreseïment respecte dels acusats a qui creu que no ha de condemnar.
El jutge ha d’absoldre si no té certesa proporcionada per la prova sobre els fets que positivament condicionen la pena o sobre els quals negativament l’exclouen.
Si estima que al fet enjudiciat li correspon una qualificació jurídica amb pena superior o que concorre una circumstància agreujant, podrà imposar pena major a la conformada.
63. Produïda la conformitat, les possibilitats d’actuació de l’òrgan jurisdiccional poden ser:
Si la conformitat es presta respecte d’una pena superior a sis anys -però inferior a nou-, el tribunal només pot optar entre imposar la pena conformada o una pena inferior, però no podrà absoldre.
Si admet la conformitat i la pena conformada no excedix els sis anys, estarà obligat a imposar la pena conformada, sense que puga imposar pena superior, inferior o absoldre.
Es fonamenta en els principis de valoració legal de la prova i lliure valoració de la prova depenent del mitjà de prova practicat.
64. La prova en el procés penal:
Les dos respostes anteriors són incorrectes.
Encara que el seu origen siga il·lícit -obtinguda a partir de la vulneració de certs drets i garanties constitucionals-, pot fonamentar els veredictes del Tribunal en el cas dels delictes més greus i en suposats excepcionals.
100 Cuestiones de Procesal Penal
100 Cuestiones de Procesal Penal
És inadmissible que declare en qualitat de testimoni de referència (no sobre la seua directa percepció dels fets rellevants en el procés sinó sobre manifestacions sentides a altres persones).
67. Quant a la declaració del funcionari policial:
Les dos respostes anteriors són incorrectes.
És admissible, però haurà de subordinar-se al pressupost de la impossibilitat de practicar la prova amb la font més immediata.
Està prevista tant per al procés penal ordinari com per a l’abreviat, i no hi ha un límit legal màxim a la pena objecte de la mateixa.
62. La institució processal de la conformitat:
Requerix únicament per a la seua validesa la prestació per l’imputat, i no per l’advocat defensor.
Serà invàlida quan, davant d’una pluralitat d’acusats, tan sols alguns d’ells la prestara, havent d’obrir juí oral per a tots ells.
61. En relació a l’efecte de la defensa inicial:
No es limiten les possibilitats que l’òrgan jurisdiccional aprecie qualsevol fet o raonament jurídic exculpatori, total o parcial, d’ofici.
Les dos respostes anteriors són correctes.
Qualsevol admissió o reconeixement de la defensa inicial no és vinculant per a l’òrgan jurisdiccional, ja que en el procés penal, el fet admés pot i ha de ser objecte de la prova.
No podran ser considerats en cap cas mitjans de prova.
66. Els actes d’investigació de la policia judicial:
És necessari que el funcionari que haguera practicat l’acte declare en juí com a testimoni davant del tribunal competent per a conéixer del juí oral, i que en la realització d’aquell acte s’hagen observat les necessàries garanties.
Perquè constituïsquen prova n’hi ha prou amb atendre a la seua documentació i a una formal ratificació de la mateixa a un òrgan jurisdiccional.
Qualsevol resultat lesiu d’un delicte o falta.
69. Què constituïx el cos del delicte?.
La persona o cosa objecte del delicte; així com les armes, instruments o efectes de qualsevol classe que puguen tindre relació amb el delicte.
Exclusivament el cadàver d’una persona víctima d’un delicte.