El capità Garfi, mentrestant, els havia seguit i
ràpidament va
descobrir la caseta subterrània dels Nens Perduts.
-En quan surti aquest maleït Peter Pan, morirà - va dir.
I en aquell moment, es va començar a escoltar un tic-
tac. Quan el
capità Garfi va perdre la mà, aquesta va caure al mar i se la va
menjar un cocodril juntament amb el seu rellotge de polsera. Tan bon
gust tenia aquella mà amb el rellotge, que des d' aleshores aquell
cocodril persegueix el capità esperant menjar-se la resta del capità.
I al sentir el tic-tac, tic-tac, el capità va cridar espaordit:
-Ah! Socors! Auxili!!!!!!!!!!!!
I els nens perduts, que no se n' havien adonat que el
capità Garfi
havia descobert la seva caseta de tant distrets que estaven amb els
contes de la Wendy, van anar a demanar ajuda a les sirenes.
Van córrer cap on eren les sirenes, però el capità
Garfi allà els
havia preparat un perany. Havia segrestat una princesa índia,
Tigridia, amiga de 'n Peter Pan, i l' havia deixada lligada a una roca
d'un penya-segat per a que el cocodril se la mengés. Quan els nens van
arribar al penya segat, el cocodril s' estava acostant cap a la
princesa ... Però en Peter Pan es va llançar contra el cocodril, va
deslligar Tigrida i els dos es van elevar pels aires fugint d' aquell
parany, deixant el cocodril encara amb més gana de la que tenia.
El cap de la tribu índia estava tant agraït que va
invitar als nens al
poblat Indi. Els vàrem preparar una gran festa i es van passar tota la
nit ballant i cantant. Wendy no s' ho va passar tant bé com volia ja
que en Peter Pan va estar ballant tota la nit amb Tigrida, així que va
decidir endur-se 'n els nens a casa a dormir.
Després de que tots s' adormissin, va fer un pastís
per a en Peter
Pan, i va escriure una nota:
"Estimat Peter: Tornem cap a Londres. He fet aquest
pastís per a tu.
Adéu. Wendy".
