CULTURA
La cultura samurai:
L
a cultura samurai ha sigut durament tractada: durant el període dels Tokugawa aparegué una nova classe de comerciants que realitzà innovacions prou importants i destacades, modernitzaren la nació nipona més en consonància amb la modernitat del context internacional que estava vivint. Significà tota una revolució per a eixa estancada societat. En canvi la mítica classe militar continuava estancada en el seu món. No obstant, començaren a culturitzar-s’hi en matèries del saber clàssic, filosòfiques, morals.... marginant la seva antiga cultura guerrera. Seria la base refinada de la posterior i actual cultura japonesa.
No vol dir que la condició de bushi s’oblidés, el shogunat la tenia molt present i això es reflectia en les seves obres arquitectòniques de bastos murs de pedra, enormes portes de fusta, etc. Juntament, el shogûn i daimyô conservaven també elements de la antiga aristocràcia com les cases de te en amples jardins, la representació d’obres teatrals, l’ús de brocats de seda, metalls.... Però totes aquestes nobles arts estaven caient en el formalisme, estereotipades fins a la sacietat. La cultura samurai mentre, es salvava gràcies a les seves tendències intel·lectuals que aproximades al Zen. Els castells de Katsura i Shugakuin, aïllats, són mostres del típic estil arquitectònic nacional.
Però realment on vertaderament destacaren com a intel·lectuals fou en els camps de la ciència, filosofia i economia política. Foren els primers historiadors que investigaren de manera objectiva el passat històric, crearen arxius i biblioteques gràcies als quals conservem nombrosos documents de l’època Tokugawa. Començaren a aflorar nombrosos tractats històrics, creaven enormes compilacions... Les obres solien ser patrocinades tant pel shogunat –aquestes eren més extenses– o per privats, normalment daimyôs, que solien compilar documents dels seus avantpassats històrics per tal de crear una memòria o cròniques familiars.
Òbviament aquest naixement cultural no era exclusiu dels samurais, els chonin o inclús, alguns camperols havien arribat a crear famoses obres de matèria científica o filosòfica.
Açò fou possible gràcies a l’amplia xarxa d’escoles que s’anaven creant per tots els territoris, donant una porta d’accés al saber en les classes més pobres les quals, normalment solien comptar amb les anomenades “escoles del temple”. A banda del col·legi del bakufu que era el més important, trobem al voltant d’unes 270 escoles a finals de l’època Edo i més de 375 acadèmies. A banda hi havien 1.400 col·legis privats dedicats principalment a l’educació samurai però que no se’n descuidava tampoc de la gent comú.
En generals, segons càlculs de R.P. Dore, al 1860 entre el 40 i 50 % dels barons havien rebut algun tipus d’educació; en canvi les dones sols al voltant d’un 15%. Encara que és una bona xifra i demostra que els sistema educatiu s’estava estenent, com era d’esperar la xifra de les dones és més baixa lo qual implica el fenomen dels típics rols femení/masculí. Tanmateix les xifres superaven les de una gran potència d’aleshores com era Anglaterra.
Aquesta educació que es començava a impartir, tenia un factor de gran influència al voltant de tot el sistema: el confusionisme, instaurant aquesta moral en els seus vassalls, l’èxit dels principals dirigents estava assegurat.