CULTURA

La condició de la dona:

El ideal femení per al bushidô consistia en una dona típicament domèstica però amb característiques masculines com el valor i fortalesa típiques d’un heroi.

L’educació de les dones no eren realment tant diferent de la dels homes. És cert que se la educava en funció del paper de mare i esposa que en un futur tenia que complir. En canvi, contràriament a occident, també era ensinistrada en l’art de les armes, concretament en el maneig d’un sable d’empunyadura llarga anomenat nagi-nata. L’objectiu era l’autodefensa, a més de tenir la funció de salvaguardava el seu honor mentre no tingués un home que ho fera per ella.

Quan una noia arribava a la pubertat se li dotava d’uns punyals, kai-ken que els guardava sobre el seu pit per a amenaçar el seu atacant o a ella mateixa. Igual que un samurai, l’honor de la noia estava per damunt de tot i el mantenir-s’hi verge fins el matrimoni era essencial. Per tant, si veia que la seva virginitat es trobava en perill havien estat ensenyades per clavar-se el punyal en cas de què fos necessari, com lligar-se les extremitats, i en quina posició posar les cames per a que inclòs després de morta, es pogués veure que la seva puresa es mantenia intacta.

Però no és que els samurais sols admiraren les virtuts “masculines” de les dones. Una dona era educada també en la música, la dansa, l’art de l’ornament i d’altres elements bells i atractius. Totes aquestes condicions que la dona havia de reunir calia sumar-li la virtut domèstica: per a una dona allò més important era la casa, animar els fills, educar-los, encarregar-se del marit, recolzar-lo, estar en tot moment al seu costat, etc.

Des de ben petita se li ensenyava a renunciar a ella mateixa, a guardar-se els seus sentiments, ara vivia per a altres, era una vida de submissió i de servei. S’establia així la jerarquia en la que la dona s’anul·lava davant de l’home per a que l’home pogués anul·lar-se davant el seu senyor.

La dona no gaudia de molta llibertat, al contrari que les classes baixes on la posició de l’home i la dona quedava més o menys igualada o, en la mateixa Cort, on la diferència entre sexes no era tant acusada degut a la feminitat que adquirien els nobles cortesans. Però no és just pensar que la dona d’un samurai no tenia cap valor o no se la tenia en consideració alguna. És cert que en els temes polítics i socials poc tenia a dir –fet que no dista de l’occident en aquell moment–, en canvi pel que fa al seu paper de mare i esposa se li donava el major respecte i l’estima més profunda.

Una dona estava a més, perfectament capacitada per a dur endavant el govern de la casa en absència del seu marit, en part la seva educació en les armes era per a que en aquestes situacions, els fills pogueren tenir l’educació corresponen quan el pare no estigués.

Tot açò feia de la dona d’un samurai una esposa forta, atenta i respectuosa, competent i disposta a rebre i atendre al seu marit en allò que li fes falta. Més tard en la intimitat el protocol es podia oblidar, dons al cap i a la fi eren un matrimoni.