 |
Portada | Castellano |  |
Els orígens coneguts de l'activitat de nevaters i el beure fred se remunta a l'Orient, a l'Imperi Antic d'Egipte (s. XXIX a XXI a.C.), Aixa com a Mesopotàmia. Existeixen antecedents escrits de l'existència a Ur (2.000 a.C.) d'una “casa gelada” o casa de gel, on s'emmagatzemava i distribuïa gel dut des de muntanyes allunyades fins 200 km. Des d'allí se va propagar el comerç per dues vessants: una cap a la Mediterrània del Creixent Fèrtil i una altra cap a la cultura iraní. Aquesta segona es que aplegà a la península mitjançant l'expansió romana i àrab. |
A Grècia, les cites de Jenofonte (430-355 a.C.) ja fan referència al consum de neu, l'ús del qual mira amb recel; Hipócrates (460-377 a.C.), el metge més important de l'Antiguitat, pare de la medicina, desaconsella la seua utilització mèdica-terapèutica, excepte en algun cas, especialment febres. Es posteriorment Galeno (129-199), metge i filòsof, qui accepta el gel i la neu per a usos terapèutics, iniciant d'aquesta forma una discussió en el món mèdic que durarà fins el segle XVII. Els seus escrits mèdics foren traduïts per pensadors àrabs durant el segle IX.
|
 |
L'ús a banquets consta de forma escrita amb cites diversos autors dels segles V i VI a.C. Tot donant a entendre que a l'Atenes de l'època de Sócrates (470-399 a.C.) existia un comerç més o menys organitzat.
El seu ús i consum passà a Roma al segle I a.C. per a usos terapéutics mitjançant els metges grecs, essent també el seu ús molt estes en begudes, refrescs i conservació d'aliments. Se creen útils per al manteniment de la neu i el gel com el “saccus nivarius” o “el colum nivarium” , per a evitar que aquesta neu, a vegades bruta, se mesclara amb la beguda o els aliments. Se conta, a més, que l'emperador romà Neró, refrescava els sucs de fruita i vi amb neu.
L'expansió de l'imperi romà ajudà a la divulgació del seu ús i a la construcció de llocs de recol·lecció i manteniment de neu i gel, aplegant a la Mediterrània i el nord d'Àfrica.
D'aquesta època s'han trobat restes de construccions de dipòsits en el àrea pirenaica, en el Plateau de Lannemezan; en Reinosa (Santander) i a la ciutat de València, suposadament a les runes romanes de L'Almoina.
 |
Edat Medieval |  |