Portada Portada
L'Edat Medieval
Castellano Castellano

 

Després de la caiguda de l'Imperi Romà, no queda constància escrita de l'utilització de la neu. No obstant, a les àrees musulmanes s'adaptaren i ampliaren les seues aplicacions i usos, afavorint així el creixement del seu comerç.

Entre els anys 850 a 1200, metges musulmans la segueixen emprant a les seus teràpies; posteriorment, el cordovès Averroes (1126-1198), recupera les tradicions galèniques pel que fa a l'ús del fred i la neu. Durant l'Edat Medieval, a les corts àrabs se preparaven productes ensucrats com sucs i fruites refrescades amb neu.

 

A la península i les Illes Balears, foren els àrabs els que donaren a conèixer i difongueren el seu ús per a conservar carn i peix, refrescar begudes, elaborar gelats; a més de la seua utilització en medicina. Per tot açò, construïren edificis de conservació de neu, així com útils domèstics més menuts per a la refrigeració de les begudes.

Les Croades i les àmplies zones per les que se mogueren foren punt de contacte per a conèixer i ampliar l'ús i el coneixement de la neu. A més, a una guia medieval del Camí de Santiago se cita: “desaconsellar al peregrí el consum de peix que no fóra extret dels rius, per l'absència de pous de neu amb els quals abastir-se per a la seua conservació”.

 

Pacient prenent aigua d'ordi. Miniatura de un "Theatrum Sanitatis" s. XV

A Orient, en especial a Xina i la Índia empraren la neu tant en usos terapèutics com de consum i conservació d'aliments, en especial les classes dominants i les famílies més riques. Marco Polo (1254-1324), durant tots els seus viatges a Orient, va recollir diverses receptes de postres gelats usats a Xina des de temps immemorials, i son dutes a les corts italianes, on s'inicia i fomenta el seu consum.

Tornant a l'àmbit peninsular, és una prova de gaudi, entre les classes elevades, el fet de que Carles III el Noble, rei de Navarra (1378-1425), manara construir un pou de neu a la seua residència reial del Castell d'Olite, on va morir.

 

Anterior Orígens Pujar Segles XV al XX Següent