Bocairent es troba al sud de la provincia de València, a la comarca de La Vall d'Albaida. Envoltat de muntanyes en la seva totalitat, conforma una de les ciutats més belles del nostre territòri. La seva població actual és d'uns 5000 habitants l'activitat econòmica dels quals ha estat tradicionalment tèxtil, però darrerament predomina la fusteria metal.lica, les arts gràfiques o el turisme entre d'altres.La població es troba a uns 680 metres d'alçada sobre el nivell de la mar i, això fa que durant l'hivern hi hagen algunes nevades que embelleixen molt més la vista del poble i del seu parc natural La Serra Mariola.
La història de Bocairent es podria datar des de temps molt llunyans, i açò ens ho demostren els molts jaciments prehistòrics trobats al terme que situen població ja des del Paleolític Mitjà, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l’Illa, l’Emparedada, la d’En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d’altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibers hi ha el Lleó ibèric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d’aquella època resta una vil·la amb paviment de l’època i poca cosa més.
Els musulmans el denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel Tractat de Cazola restà adscrita a la Corona d'Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l’esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d’Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimoniós, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. En 1370, Pere IV el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d’aquell any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot a les Corts i li incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts.
El 1587 ja funcionava la "Real Fábrica de Paños", la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la guerra de Successió prengué partit per l’arxiduc. Durant les guerres d’Independència i carlines fou testimoni d’importants enfrontaments.
TORNA DALT