Aldous Huxley, ( 1894-1963), era net del
famós científic T.H. Huxley, contemporani de Darwin i el
seu colaborador en la teoria de la evolució. Educat a la Universitat
d' Oxford, Aldous Huxley va començar publicant versos en Wheels,
la antologia que expresava les inquietuts del grup de Sitwell. El poema
Leda (1920), sensual y verbós, es la seua composició més
extensa i amb més pretensions dins d'aquest génere.
Les seues primeres noveles, "Crome Yellow"
( L'antiga mansió Crome, 1921), "Antic Hay" ( Dansa de sàtirs,
1923) i "Those Barren Leaves" ( Eixes fulles estèrils,
1925), estudien, respectivament, el escepticisme, la desilusió i
la immoralitat de la posguerra, i entren e la problemàtica
de l'ètica d'aquell periode. Els grups en que es mouen els protagonistes
d'aquestes noveles inclouen invariablement persones cultivades de mitjana
edat, amants dels plaers i de la comoditat, legeixen bons llibres, tenen
conversacions divertides, parlen de música i d'art, i no s'asusten
per certes relacions amoroses delicades o atrevides, sempre que no arriven
a perturbar la seua tranquilitat. També hi ha senyores voluptuoses
i desenfadaes, profesionals de les Lletres i de les ciències, i
polítics i escritors que parlen amb suficiència del govern
o de les noves formes de novelar, i naturalment, joves que dificilment
podran conservar la seua innocència en aquest entorn social.
El jove novelista entra en el món literari,
farcit de molts coneiximents i amo d'un estil irònic i sugestiu,
en la linia de Peacock; els seus personatges, més propensos a la
conversació que a la acció, sustitueixen el utilitzarisme
per el culte a la vida com a dogma de l'epoca, i discuteixen d'eugenèsia,
de psicologia o dels nous experiments científics que es realitzen
en el món de la zoologia. No obstant, encara que la critica d'aquesta
época era sensualista i complaguda, vegem com Calamy, personatje
de Those Barren Leaves, empren el camí de la filosofia perenne i
es decideix a adoptar una vida de soletat i contemplació. Es aquesta
una senyal de que, encara que llunyà, cal considerar per a entendre
el futur desenvolupament de la tendéncia espiritualista d'aquest
inquiet escritor.
L'èxit de "Point Counter Point" (
Contrapunto, 1928) va portar el nom de Huxley a tots els " cock-tail
parties de Londres i a les esferes intelectuals del país. El títol
suggereix un concepte musical de la novela; però la seua importancia
resideix en la pintura mordaç i indirecta de una societat desilusionada,
en la que la vida sana dels sentits habia sigut aprisionada per un codi
moral que inhibeix i alhora disminueix la personalitat. "Point counter
Point", una de les noveles més erudites i divertides de la primera
mitat d'aquest segle, es difícil de descriure per la seua casi total
absencia d'acció i per la multitut de personatges que apareixen
i es barrejen amb molta elegància, amable hipocreisa, art i desitjos
reprimits. L'obra es centra en una velada en casa de lord Tantamount, el
biòleg-filòsof, la nit del concert. Però la novela
segueix el seu rumb, desenvolupant una inte´.ligent crítica
i un comentari individual i ambiental sobre la societat de l'època.
Amb un màxim de diàleg o de soliloqui i un mínim de
descripció, la novela presenta aspectes intelectuals, artístics,
polítics, científics i sexuals del Londres del 1920, personificats
en varies figures representatives, en les que és fàcil reconeixer
a Mosley, Lawrence , Middleton Murry, Augustus
John, i altres. "Point Counter" Point es una novela de frustració,
en la que s'exposa el conflicte entre la passió i la raó.
Per a Huxley els vint segles de cristianisme han conduit a un estat de
repressió ètica perjudicial per a l'home i en desacord amb
la llei natural. No han produit l'alegria innocent, la felicitat, la pau
i l'amor, sino la violència, la hipocresia, el sadisme i la perversió.
El conveni entre la força dels sentits i la exaltació
espiritual ha condemnat a l'home a una dicotomia destructiva. En aquesta
obra es presenta a un grup de persones de distintes idiosincràcies
i s'estudien les seues reaccions en relació al tema del sexe. Totes
elles fracasen, donat que ninguna arriba a la felicitat. Inclús
la sensual i promiscua Lucy Tantamount queda desilusionada en el seu afany
de plaer. Tant als romantics com als racionalistes genuins sel's escapa
la vertadera esencia de la passió: als primers, per convertir-la
en una acualel.la de la vida, desprovista de la base física; als
segons, per estirilitzar-la amb el seu anàlisi i la priven de vigor
i espontaneïtat. No obstan, Huxley, encara que elogia el vitalisme
de Mark Rampion, i de Lawrence, mai fou exactament vitalista, snó
un home eminentment cerebral, i la unitat vital que proposa en la novel.la
es purament teòrica, i es redueix, per falta de rec sanguini, a
un estudi del fracàs , la enfermetat de la vida moderna.
Si en "Point Counter Point", Huxley sugeria
que a la civilització industrial deuria d'injectar-li-se vitalisme
per a alliberar-la , fecundar-la i transformar-la en un món de felicitat,
paregut a les Arcàdies literàries, en "Brave New World"
( Un món feliç, 1932) la combinació de ciència
i hedonisme no condueixen la la solució anhelada. En aquesta brillant
fantasia, Huxley presenta l'Estat futur, regit per la ciència, que
ha descobert com crear la vida humana en el laboratori i formar exactament
les cinc classes de persones que es necesiten per a estructurar una societat
perfecta. El dolor, la brutícia, l'enfermetat, la pobresa, i la
lluita queden fora d'aquest paradís científic, en el
que es poden satisfer tots els desitjos físics sense el menor romanticisme,
compromís ni obstacle. La ciència a suprimit les consequencies
negatives de la concupiscència humana. La juventut, la bellesa i
la vitalitat duren tota la vida, la mort els arriba serenament i milagrosa
als homes en plena actitvitat vital. Però el preu que s'ha pagat
per tot açò es caríssim: eliminació de la emoció,
supresió de l'art i la cultura, la religió, l'amor,
els ideals, la lleialtat, la propietat, i la personalitat. L'estabilitat
d'aquest mode de vida es defén amb el major rigor; es practica una
censura implacable, sobre tot en la investigació científica
i filosòfica. Després d'instaurar aquest paradís utòpic,
Huxley introdueix en ell a John el Salvatge, supervivent del món
cultural i religiós anterior, que pretén revolucionar
als autómates de la etapa científica, pero ningú el
comprén, i acaba suicidant-se. En aquesta distopia, Huxley està
al costa del món sobrenatural i de l'esperit, i dispost a acceptar
el sofriment , la emoció, el misteri de la vida i de la mort. "Brave
New World" es un dels seus llibres més coneguts: fantasía
futurista en el que l'autor abandona la seua crítica de l'home i
de la moral moderan per a mostrar-nos el que pot arribar a ser la vida,
si la humanitat es deixa conduir per la idea progressista tal com la entenen
alguns polítics i sociòlegs moderns. La novel.la es una advertència
contra la opinió dominant en els anys trenta, quan es creia que
el progrés seguia una línia ascendent que portava a
la cima del benestar i a la solució de tots els problemes humans
mitjançant la ciència dominada per la política i la
sociologia.
En 1939, Huxley es traslada a California, i resideix
en Hollywood i en Los Ángeles. Al coneixer investigacions més
desenvolupades o més audaces que les d'Europa, escriu "After
Many a Summer "( Despres de molts estius, 1940). El tema es la prolongació
de la vida per mitja de la ciència, i el contrast entre la concepció
dels temps biològic i el místic. Per al biòleg, l'eternitat
es la'extensió de la vida física, per al místic, es
una activitat espiritual i constitueix una intensificacció de la
conciència. L'obra té més d'especulació científica
que de novela, i el multimilionari norteamericà que havia
gastat els coneiximents d'una savi anglés , el Sigmund Obispo, per
a no envellir ha d'enfrontar-se amb la trista realitat de que el
Comte de Gonister ja havia realitzat l'experiment en la Inglaterra del
s.XVIII, i en compte de progressar, amb la prolongació de la vida,
cap al superhome, havia seguit una trajectòria regressiva, transformant-se
en un mono després de doscents anys.
"Ape and Essence" ( Mono i essència,
1949) està en la línia de "Brave New World", i és
una espècie de malson profètic del que serà
el món després de la Tercera Guerra Mundial, en la Califòrnia
de l'any 2150: regressió científica i desorientació
moral, prohibicions absurdes, adoració de poders diabòlics
i negació de la vida. Huxley considera que les idees de progrés
i nacionalisme són dues forces fatals, que han pdut a l'home a alterar
l'equilibri de la Natura i a precipitar-se cap a la seua pròpia
runa.
En "The Island" ( L'illa, 1962), la seua
última narració utòpica, Huxley segueix la lliçó
de Thomas More, i realitza una atenuació de les dues fantasies anteriors:
els problemes del món actual son superats en l'illa de Pala per
uns habitants que poseeixen formes superiors de vida gràcies
a un conglomerat religiós, econòmic, i cultural presidit
per la tolerància. Aldous Huxley, escritor de gran talent, més
que novelista, és el producte perfecte d'una societat cultivada
i d'uns ambients extraordinariament intelectuals.
To Huxley's page
To Innovators
To English Narrative
II