Albardins
Filà Mora de Bellreguard
Visita de càbiles Cristianes.
Després del pregó de festes a la plaça Major i de la mascletà toca la visita de càbiles Cristianes. Però abans de comensar, els Albardins van a donar-vos una série de consells que resulten molt pràctics per anar de visita de Càbiles. Aquests consells són fruit d'anys d'experiència i investigació i si els seguiu al pèu de la lletra la visita vos resultarà una experiència inolvidable, sobretot l'endemà quan t'alces (je je), que el primer que dius es: buff (és un buff aixina com desinflat, casi un boff).
Consells pràctics per anar de visita de Càbiles
Primer: Abans d'eixir de casa cal menjar alguna cosa per agafar forces, la fruita va molt bé ja que té sucres de ràpida absorció que ens donaran energies i segons vam apretar la nit anterior pues algun almax i/o alguna pastilleta per al mal de cap. Carles Egea diu que el millor és menjar-se una poma de camí a la càbila, ja que no se sap mai el que posen de picaeta en les càbiles.
Segón: no oblidar-se de la xilava, molt important, encara que faja calor és igual, quan arribes a la segon o tercera càbila ja no te n'adones de la calor i va molt bé quan la vista comensa a fallar per a localitzar d'una ullada als de la teua filà (alguns estudis científics diuen que la cassalla pot fer que veges borrós o inclús doble, però és transitori, no patiu).
Autèntiques babutxes de moro.
Tercer: portar un bon calçat és imprescindible, tu saps la de quilòmetres que fas en una visita? clar que caminar és bò, no només per a la circulació també per a paliar un poc els efectes que he comentat en el consell anterior. Pacalo que és un home de molt de món bé que ho sap i porta un calçat de categoria.
Ooohhmmmmmmmmmmmmm!
Quart: Dur en la butjaca el mínim imprescindible, és a dir res, ja que en les visites pegues molt de bac, algunes s'acaben en cordà d'aigua (sinó que li ho diguen a Roc) i és arriscat dur damunt el mòvil, camara de fotos i demés objectes als que no els senta bé l'aigua. L'unic objecte que ens pot ser útil és un rotulador, per a fer-nos una marca en la mà per cada cassalla que ens fem, ja que és fàcil perdre el compte... i alguna cosa més.
La primera càbila és la dels Dracs, i estem tots un poquet axi... com ho explicaria...? la panxa un poc rebolicà, una suoreta freda al front, la xilava pesa com 2 arroves... en resum, que tenim una resaca de collons. Però això passa pronte, un parell de cassalletes i al puesto, que la primera costa un poquet, ja ho se, però despres ja va tot cara avall.
Una vegada passat el primer "mal trago" tot seguint la xaranga anem a per la segón càbila, una estona per fer un traguet i pegar un mosset, i alguna marxa cristiana i cap a la tercera càbila, la dels Cavallers del Cid que tenen un vàter ben curiós.
Que bé que s'ho passen els Albardins a la visita de càbiles!
El que haja vingut alguna vegada a una visita de càbiles de Bellreguard, segurament que ja coneixerà aquest home que apareix en la foto, és tot un clàssic ja de les visites de càbiles. Li diuen Pascual i és veí de l'Alqueria, estem pensant seriament de fer-lo Albardí.
El menjar que no falte.
Després de la visita el que fa falta és un bon dinar, com l'arròs a banda del Poma que és ja una tradició. Una vegada feta la digestió és hora de visitar alguns amics com els Espercius que sempre tenen ganes de festa. Pero s'ha de descansar i guardar forces per a demà, que toca visita a les càbiles Mores.