Ieee que ve el bou!.

El dissabte per la nit ja hi havia orquesteta, però els Albardins van arribar un poc tard, ja que estàven de boda d'un dels seus membres: Salva, el xiquet dels mossets. Enhorabona Salva! i enhorabona a Nicolàs que es va anellar també uns dies arrere. Xiques, afanyeu-se que ja queden menys albardins solters! (i no vullc donar noms, però ja seria hora que alguns es miraren una nóvia i assentaren el cap)

Arriba el dilluns i el convoi es fa notar, les càbiles encara fan olor a net, el barril de cervessa està acabat de punxar i amb la pressió a tope, les provisions estàn al cent per cent... en fi, que hui la fem! Per la nit vam tindre l'agradable visita de la filà Camelot que amb les seves disfresses ens van animar d'allò més.

Absenta la loca.

Dimarts, i primer dia de resaca. Si es que ja dia jo que aquella cosa roja que vam beure anit no ens portaria rés de bò. Però la recuperació és ràpida i en arribar la nit, la festa dels joves, amb concurs de disfresses i tot.