La fluïdoteràpia consisteix en l'admistració de líquids intravenosos per tal d'aconseguir un estat òptim d'hidratació i de perfusió hística amb equilibri electrolític. Les necessitats diàries d'aigua són de 1500cc/m2 de superfície corporal. Així doncs, podem distingir 3 tipus de teràpies:

1.    Teràpia de dèficit hídric.

2.    Teràpia de manteniment hidroelectrolític.

3.    Teràpia de reposició electrolítica.

Les principals indicacions de la fluïdoteràpia són:

1.    Shock hipovolèmic: la fluïdoteràpia tracta de reposar la volèmia. Està indicat administrar de forma combinada solucions coloïdals i cristal·loides en perfusió amb control i monitorització de signes i símptomes clínics.

2.    Depleció del fluid extracel·lular: sol correspondre a una depleció hidrosalina causada per pèrdues digestives (vòmit, diarrea, etc.), per formació d'un tercer espai (ascites, íleus, edemes, etc.) o per pèrdues renals (glomerulonefritis, diabetis insípida, poliúria osmòtica, etc.). Estan indicats els líquids isotònics amb sodi, com el sèrum fisiològic al 0'9% o el Ringer Lactat.

3.    Depleció aquosa: deshidratació hipertònica i depleció del líquid intracel·lular, per reducció de la ingesta aquosa (coma) o augment de la pèrdua de líquid. Estan indicades les solucions cristal·loides simultanejades amb solucions glucosades isotòniques.

4.    Depleció salina: en hiponatrèmies severes (Na+<115mEq/l) la reposició de líquids es realitza mitjançant la perfusió amb sèrum salí hipertònic. A l'hora, el volum extracel·lular s'ha de reposar amb perfusió de sèrum salí isotònic.

5.    Hipernatrèmia: correcció del dèficit absolut o relatiu d'aigua. Està indicada la perfusió de solucions glucosades isotòniques i l'administració de sèrum salí hipotònic (0'45%) quan hi ha depleció de volum.

·   Metodologia i tecnologia.

        ·   Complicacions potencials.

        ·   Bibliografia.

·   Portada.