|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| En
el panorama musical espanyol hi ha pocs festivals de música
que dediquen una atenció preferent a la música
folk, les melodies tradicionals dels diversos pobles del món.
El festival algemesinenc MUSICAT ja va per la novena
edició amb un historial de luxe: han passat pels seus
escenaris artistes de tots els estils. El flamenc i els boleros
de Mayte Martín, les melodies celtes de Carlos Núñez
i Susana Seivane, l´acordionista basc Kepa Junkera, la
dolçor de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet
o la cançó protesta de Lluís Llach. |
|
|
|
|
|
|
|
El
MUSICAT està organitzat i dirigit pel músic valencià
Vicent Ferragut. Titulat superior en musicologia, pedagogia,
composició i direcció. Treballa al Conservatori de València
com a professor d´orquestra i dóna classes en la seua
escola de música, on sobretot té alumnes que es dediquen
a la dolçaina. Ha viscut la música tradicional molt
de prop tocant el llaüt en un grup de danses, ha cantant jotes
i ha fet algunes coses amb la dolçaina. És un músic
de cor, la perfecta confluència de la música tradicional
i la música teòrica, que amb la seua experiència
està fent del MUSICAT el referent dels festivals de
música tradicional.
|
|
|
[El
Club de la Dolçaina] Com
va sorgir el MUSICAT?
[VICENT FERRAGUT] El MUSICAT és un projecte personal
d'un amic meu, Nel.lo Pellicer, periodista. Vàrem presentar
el projecte a l'Ajuntament d'Algemesí degudes les circumstàncies
particulars d'aquest poble i de la seua trajectòria en la música
tradicional. L´escola de dolçaina estava funcionant,
el moviment de la dolçaina al voltant de la Mare de Déu
és molt important a Algemesí i pensàrem que era
un lloc ideal per fer un festival de música d´arrels
tradicionals, per tal de fer una mostra de totes aquelles músiques
que no entren en el món de la música comercial. Al 1995
l'Ajuntament d´Algemesí ens recolçà el
projecte i vàrem tenir les primeres actuacions. |
|
|
|
|
|
|
| Però
tenim el problema que la cultura és una espai molt xicotet
hui en dia. Diaris valencians com Levante i Las Provincias,
només es fan ressò en les edicions de la Ribera.
La televisió valenciana quasi no s´implica si no
fóra perquè hi ha periodistes d´Algemesí
que fiquen la notícia quan poden. No hi ha molt d´interés
perquè no tenim una motivació comercial, treballem
per la cultura. |
|
[ECD]
Parlant una poc de dolçaina, quina ha sigut l´evolució
per tal que aquest instrument tan nostre siga unes de les claus
de l´èxit del MUSICAT?
[VF]
La programació sempre ha estat molt variada, però
pensàrem que calia centrar els esforços en la
nostra música tradicional, com és la dolçaina,
l'instrument nacional valencià. |
|
|
|
|
|
| Começàrem
amb concerts de "La Inestable", que en l'actualitat
és el grup més important i referent de tot allò
que es fa en dolçaina. Creàrem els premis de composició
tant per a conjunt de dolçaina, com per a dolçaina
i banda. L'any passat férem la primera edició
dels premis d´interpretació amb dos categories,
dolçaina i piano, i la de colles, que va tindre una gran
repercussió. Hem editat un llibre amb les partitures
galardonades i ja tenim dos CDs gravats. |
|
|
|
[ECD]
Molta gent es pregunta pels premis de composició. Suposaren
tota una nova forma d´escriure per a dolçaina.
[VF] L´any que ve continuarem amb els premis d´interpretació,
no s´oblidem dels premis de composició, però
allò que interessa al dolçainer és que
hi haja moviment. Encara tenim pendent la gravació de
les composicions guanyadores de les edicions anteriors. El problema
és que no tenim una capacitat econòmica tan gran
per fer alhora dos premis. |
|
|
|
[ECD]
Gràcies a aquestes iniciatives el nivell musical del
dolçainer està pujant molt. Podem considerar el
dolçainer un vertader músic i comparar-lo amb
altres músics?
[VF] L´enfrontament entre el dolçainer i
el músic de conservatori pràcticament ha deixat
d´existir. Fa trenta anys sí que podíem
parlar d´aixó perquè el dolçainer
no sabia música, però a hores d´ara açò
ha canviat gràcies al treball des del MUSICAT i de professionals
de la dolçaina com Xavier Richart. Per exemple, als premis
de composició per a banda i dolçaina tinguérem
en el jurat personalitats tan importants de la música
valenciana com Blanes, Montesinos o Bernardo Adam, i compositors
com Ferrer Ferran es presentaren al concurs. Açò
dóna molta importància a la dolçaina. Ara
tenim ja gravacions de qualitat musical molt elevada que servirà
per demanar suport al nostre instrument. |
|
|
|
| Ja
tenim dolçainers amb titulacions musicals que a part
de la música tradicional, coneixen també Beethoven,
Mozart, Bach, etc. En el moment que la dolçaina tinga
uns estudis reglats i oficials, que estiga plenament al conservatori,
podrem parlar d´un instrument com qualsevol altre. La
normalització de l'instrument es fa tenint literatura,
premis, història, bons instrumentistes, eixa és
la normalització. Per què no podem parlar de la
dolçaina, com d´un altre instrument, si té
si cap més història que el saxofó o el
clarinet?. Han d'haver músics que facen música
tradicional i que tinguen una bona cultura musical. |
|
[ECD]
Quines poden ser les novetats per a l´any que ve?
[VF] Ara estem en un període de creixement. L´any
que ve farem el 10é aniversari i estem pensant la possibilitat
de fer seminaris sobre música tradicional, cursos de
sac de gemecs, de dolçaina, balls tradicionals i continuarem
amb la mateixa línia de programació musical. Tot
açò gràcies a l´Ajuntament que és
conscient que el MUSICAT és patrimoni cultural d´Algemesí,
independentment del signe polític que governe. En poques
ocasions trobem una oferta musical tan important com la que
podem disfrutar tots els anys. |
|
|
Entrevista:
Amparo Miralles
Revisió del text: Mª Carmen Martínez
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
[ECD]
Un projecte tan important té que ser econòmicament molt
difícil, quina és la financiació?
[VF] Al principi fou l´Ajuntament d´Algemesí,
ara a més a més col·laboren amb una part important
la Conselleria de Cultura, l'Institut Valencià de la Música,
Turisme de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València.
També entitats com Bancaixa, la revista Intro de la Ribera,
l'Escola Taller d'Algemesí i la Fundació Caixa Carlet. |
|
|
|
|
|
|
|
|
[ECD]
El MUSICAT està arribant a una nivell de qualitat molt elevat.
Suposem que serà una tasca prou difícil, fer una programació
com la que tots els anys podem disfrutar?
[VF] Anem a les fires i mercats de música i més
o menys ens basem en tot allò que hem pogut veure a l´estiu.
Ens agrada veure en directe l'espectacle que volem dur a Algemesí.
No volem caure en la música comercial. Als primers anys vàrem
tindre músics com Carlos Núñez, Susana Seivane,
l´acordionista basc Kepa Junquera, Maria del Mar Bonet o Lluís
Llach. Sense oblidar el teatre de carrer, hem tingut companyies importants
com "Xarxa Teatre". La programació depèn del
pressupost. Ens agradaria que la Mancomunitat de la Ribera es prenguera
seriosament el MUSICAT, com fan amb el Festival Internacional de Mim
de Sueca, la programació cultural d´Alzira, etc. Així
podríem fer moltes més coses, que gràcies a l´ajuntament
d´Algemesí i a les entitats col·laboradores fem,
però amb un pressupost molt reduït. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
[ECD]
En aquesta societat, la informació i la publicitat són
molt importants, quina és la implicació dels mitjants
de comunicació valencians?
[VF] Nosaltres enviem tota la informació del MUSICAT
a premsa, agències, televisions, ràdios, revistes especialitzades,
pàgines webs com "El Club de la Dolçaina"
que ha omplit un buit en la vida del dolçainer: ara amb un
simple 'click' podem conèixer tot lo que es fa al voltant de
la dolçaina. [continuar] |
|
|
|
|
|
|
Fotos:
Luis Sanz
©
El Club de la Dolçaina, 2003.
|
|
|
|
|
El
Club de la Dolçaina no es fa responsable de les opinions
dels seus col·laboradors.
|
|
|
|
