Com que la majoria de llenguatges emprats en aquest projecte segueixen el format XML, cal fer una breu descripció abans de començar per a poder entendre'ls millor.

XML és una recomanació del W3C, un consorci internacional dedicat a establir els estàndards de la World Wide Web.

Un document XML està format per etiquetes i text. Cada etiqueta va entre els símbols de < i >, i ha de tindre la corresponent etiqueta de tancament, amb el mateix nom però precedida pel símbol /. Al conjunt de la parella d'etiquetes d'obertura i tancament i al text que va enmig s'anomena element. Les etiquetes poden tindre o no atributs i es poden anidar, però sempre que estiguen ben balancejades, és a dir, que en tancar una etiqueta, aquesta serà la corresponent a la etiqueta d'obertura més pròxima. Les regles que defineixen un document XML es poden consultar a la recomanació W3C per a XML 1.0.

Quan un document XML segueix aquestes normes, es diu que és un document ben format. A més d'aquestes normes, l'usuari en pot definir més i personalitzar el XML generant un llenguatge propi, aquestes normes es defineixen en un fitxer apart i que posteriorment es vincula el document XML a aquest fitxer, que s'anomena esquema. Aquest esquema pot tindre diversos formats, el més comú és el DTD, i el W3C ha definit un llenguatge XML per a definir esquemes com a substitut del DTD, amb més funcionalitats, anomenat XML Schema. Bàsicament aquests esquemes defineixen el conjunt d'etiquetes a emprar i la relació entre elles, definint una estructura del document, una gramàtica. Quan un document XML, segueix les normes definides per l'esquema associat, diguem que aquest document és vàlid.

Amb la definició d'esquemes es poden crear nous estàndards de documents XML, com ara el DocBook.

És un llenguatge de marques, com l'HTML, un estàndard SGML/ XML amb un esquema propi, pensat inicialment per a crear documents de tipus tècnic com la documentació de programes informàtics però que s'ha ampliat en el transcurs de les seves versions, arribant a tindre quasi 400 etiquetes diferents en la versió 4.5, permetent crear quasi tot tipus de documents com llibres, articles i documents didàctics.

En l'actualitat un comité tècnic en OASIS (Consorci internacional dedicat al desenvolupament, convergència i adopció d'estándards en el món del comerç electrònic), és qui s'encarrega d'actualitzar i mantindre aquest estàndard.

L'objectiu d'aquest llenguatge és de dotar a la informació que conté d'una estructura llògica, amb significat a nivell semàntic i sense tindre en compte la presentació d'aquesta informació, de manera que siga més fàcil la seva manipulació de forma automàtica per part d'algun software, com ara el processador XSLT que s'utilitza en aquest treball.

Les principals ventajes d'aquest estàndard les podríem resumir com a:

Totes aquestes ventajes fan que cada vegada més DocBook siga escollit com a format per a crear continguts. Com per exemple a les plataformes de teleformació o e-learning (veure [CPTF1] i [CPTF2]), permetent publicar aquests continguts en el format que es considere més adient i amb la presentació adaptada al context on es presente. El docent encarregat de crear els continguts no s'ha de preocupar del format d'aquest, de la seva publicació en Internet, i potser ni tansols de l'estructura a nivell d'etiquetes de DocBook, poguent utilitzar ferramentes amb una interfície gràfica més intuïtiva i fàcil d'aprendre.

Abans de començar amb les diferents parts que componen aquest procés de transformació cal donar una ullada per damunt a la cadena de transformació, al paper que juga cada element i al conjunt de estàndards emprats.

Actors que intervenen:

A continuació una breu descripció dels formats i demés estándards que formen part d'aquesta transformació:

XSL és una família de llenguatges per a la transformació de documents en format XML a altres documents de diferents formats, no només XML. Les sigles corresponen a Llenguatges Extensible de Fulles d'Estil. Aquests llenguatges venen recollits en una sèrie de recomanacions del W3C.

Amb aquests llenguatges és defineixen les fulles d'estil. Aquestes fulles d'estil són documents amb format XML que és recullen en arxius amb extensió .xsl i defineixen una sèrie de patrons per a reconéixer les etiquetes del document que van a transformar, i les transformacions a aplicar.

Utilitzar el terme fulles d'estil pot fer entendre que el funcionament és similar a la fulles d'estil CSS amb els documents HTML, que serveixen per a donar apariència al document i en aquest cas no sempre és així.

Podem dividir la família de llenguatges XSL en dos parts:

A més d'aquest dos llenguatges, la família XSL també està composta pel llenguatge XPath: un llenguatge no XML que és utilitzat dintre de les fulles d'estil XSL per a accedir als diferents elements que componen l'estructura lògica d'un document XML. Té una sintaxi similar a la utilitzada per UNIX en el seu sistema d'arxius i està recollida a la recomanació W3C per a XPath. Amb aquest llenguatge les fulles d'estil poden recórrer l'estructura lògica en forma d'arbre que té un document XML i que ve donada pel seu esquema associat, localitzar els diferents elements i aplicar les transformacions.

El document en format DocBook per sí mateixa no és adequat per a la presentació a una persona, resulta molt complicat extreure la informació d'entre mig de totes les etiquetes que componen el document. És per això que hem d'escollir un format per a presentar la informació que el document vol transmetre.

Si escollim DocBook com a format per a continguts d'una plataforma de teleformació, la presentació més adequada és l'HTML, ja que es pretén que la informació siga accessible a través de la web. Aprofitant la ventaja de que podem tindre múltiples presentacions del mateix contingut, el format PDF resulta adequat per a l'accés fora de línia d'aquesta informació, i per a la seva impressió en paper. Ja tenim dos formats per a publicar els documents.