Déu va fer el món en sis dies. El primer va crear la llum i les tenebres; el segon, l’aigua i l’aire; després va inventar la terra i el mar; més tard, els astres; el cinqué dia se li va ocórrer poblar el mar i el cel amb un nombre quasi infinit d’estranyes criatures; per últim, va fabricar els animals terrestres, entre ells l’home i la dona. Com li sobrava un dia, el seté el va dedicar a inventar les vacances. No obstant, en menys d’un mes ja havia buscat algú a qui encomanar el paper de villà de l’univers: Eva. Es tracta de la primeríssima versió del “Jo no he estat, això ho ha fet mmm... ¿Rodríguez?” (situació típica a les novíssimes oficines del segle XXI) però com al Jardí de l’Edén només hi havia una persona a part d’Adan, ho hagué de pagar tot Eva. Prompte el Nostre Senyor se’n adonà de que el mètode no acabava de funcionar, ja que la dona no havia estat tan malvada com s’esperava d’ella, i va pensar cercar algú altre amb qui pagar els plats trencats: Satanàs, l’Àngel Caigut.

I nosaltres, els éssers humans, com bons devots i religiosos que som, plagiàrem el seu patró de conducta: sempre hi ha un dolent, un malvat a qui inculpar de tots els mals del món. Així, la Santa Inquisició, seguint el manat diví, ens ensenyà que qui juga amb foc tard o d’hora es crema (sobretot si es tracta del foc diabòlic de Lucifer). I com els humans tenim l’habilitat d’ensopegar milers de vegades amb la mateixa pedra, seguim caçant bruixes. Les fetilleres satàniques foren substituïdes per les comunistes (gentilesa de Sant Mc Carthy) i, aquestes, al seu torn, han estat superades per les islàmiques.

Per això, Sant Bush, nou Paladí de la Justícia Divina, tracta de mostrar-nos el mal que s’amaga sota les barbes de Mahoma. Bin Laden, el nou Satanàs, es condemnà l’11 de septembre de 2001, quan va gosar alçar la mà (o el vol) contra l’imperi del Sant Ofici. Així comença la Guerra Santa. A més, com les desgràcies mai venen soles, el Príncep del Mal va seguir fent de les seues als dos districtes inquisitorials més preeminents: Espanya (11 de març de 2004) i Londres (7 de juliol de 2005).

A aquest ésser de l’avern prompte se li uniria un subordinat, que va nàixer amb unes quantes armes de destrucció massiva sota el braç. Gràcies a Déu, Sant Bush, designat pel Creador per a conduir la humanitat al Paradís Terrenal, es va proposar instaurar la pau al món...mitjançant una Guerra (ja es sap que els designis de l’Altíssim són inescrutables). Després de la mort de milers de persones a Irak, quan el maligne Sadam va ser penjat, tots creiem que per fi regnarien la calma i la tranquil·litat al món, però ens equivocàvem de pam a pam: Corea i Iran, nous criats del Senyor de les Tenebres, tornen a amenaçar el món amb bombes nuclears i idees nocives per a la salut mental.

Per desgràcia, Blair i Aznar, els fidels escuders de Sant Bush, han caigut en combat i no podran seguir protegint-nos més. Així doncs, només ens queda pregar perquè la Santa Inquisició americana vetlle per nosaltres. Amén.