Directe a la jugular
Si Carpe diem significa “Aferra’t al moment”, Carpe Jugulum equival a “Aferra’t a la jugular”. Aquest curiós llatinisme, propi del vocabulari de Terry Pratchett és el lema ideal per als peculiars vampirs protagonistes de la seua nova novel·la. L’autor, poc conegut al nostre país malgrat ser el segon en vendes al Regne Unit, ens sorprèn amb una altra novel·la plena d’humor, ironia i sàtira.
Parle de l’esperada traducció de Carpe Jugulum, publicada per Plaza&Janés.  L’obra pertany a l’exitosa sèrie Mundodisco (un món pla, que es desplaça per l’espai sobre quatre elefants muntats en una tortuga gegant que nada per l’univers).  El Mundodisco és una paròdia de la nostra societat, un espill que la reflexa, la deforma i la transforma, caricaturitzant les nostres costums i convencions més irracionals. Els temes més seriosos esdevene reflexions crítiques que ens fan riure’ns dels nostres errors. En aquesta ocasió, Pratchett ens transporta a Lancre, un petit país rodejat de boscos, llar de les bruixes més famoses de la saga: Yaya, Magrat i Tata. Magrat acaba de ser mare, així que abandona la bruixeria, i és substituïda per la jove Agnes Nitt.
La trama es complica quan Verence, rei de Lancre i espòs de Magrat, convida al bateig de la seua filla a tota la noblesa dels voltants, inclòs un clan de vampirs moderns -els Urrácula- que es fan anomenar vampyrs perquè han decidit adaptar l’ortografia als nous temps. Aquests éssers no fugen de l’all, els símbols religiosos o les estaques afilades. Han descobert el poder del pensament positiu per rebutjar qualsevol intent de ser dominats i han arribat a Lancre per a quedar-se. Entre bruixes, vampyrs i nobles, trobem a Poderosamente Avena, el sacerdot omnià encarregat d’oficiar el baptisme. La seua religió, curiosament, predica que els fidels han de posar sempre l’altra galta, estimar tothom i fugir dels pecats. A més, antigament, els omnians perseguien i cremaven heretges... El jove té dubtes sobre la veracitat de les seues creences i l’autenticitat dels llibres sagrats. La seua incertesa s’incrementarà en conèixer Yaya, una dona amb una concepció de la vida molt particular que canviarà les seues conviccions:
“El món és... distint. –La mirada d’Avena va recórrer la boira, i els boscos, i les muntanyes de color porpra-. Allà on mire, veig quelcom sagrat.
-Doncs és un començament –va dir Yaya.”
Carpe Jugulum és, en definitiva, una paròdia de tota la literatura i filmografia sobre vampirs (i vampyrs), una reflexió sobre el transfons de les religions, així com dels conflictes ètics als que ens enfrontem a diari, repleta de personatges meravellosos, escenes genials, detalls còmics i adobada amb les perles de saviesa que sempre ens regala Pratchett.