Respondre a aquesta pregunta mai ha estat fàcil i, hui per hui, resulta quasi impossible. Actualment, podem adquirir un llibre quasi en qualsevol lloc; fins i tot, als supermercats i al metro. Però, quins llibres trobem en aquests espais? Best-sellers, és clar. Escrits que, en general, prometen poc i compleixen menys. Més que literatura, el que s’exhibeix a aquests llocs són mercaderies que tracten de cridar l’atenció del consumidor amb cobertes cridaneres i títols extravagants. Novel·les que esdevenen un gran èxit per la publicitat de les editorials i no pel seu contingut. Un conegut eslogan afirma que “Milions de lectors no poden estar equivocats”, però, realment, sí que poden estar-ho. Afirmar el contrari és emprar la demagògia. Tractar la literatura com una mercaderia és, probablement, un dels majors problemes culturals del segle XXI.
Potser, per això la gent no llig. Perquè Llegir (en majúscula) és quelcom mal vist per la majoria de la societat. Juan José Millás ja apuntava el problema a la columna Clandestinos (publicada a El País, el 14 de novembre de 2005), en la qual, un dels personatges, després de descobrir que el seu fill llig Madame Bovary un dissabte per la nit, afirma que: “La lectura es buena cuando tus amigos leen, como pasaba en nuestra época. Ahora es un síntoma jodido. Si al menos le diera por El Código Da Vinci, que no hace daño a nadie...”. Per a molta gent, llegir és una activitat pròpia de “ratolins de biblioteca” o de gent sense amics ni vida social... És per això que molta gent prefereix que el seu fill vaja de festa els caps de setmana a que es quede en casa llegint.
D’altra banda, hi ha gèneres marginats pels erudits i pels no-lectors, verbigràcia, la literatura escapista. Les novel·les de fantasia no es consideren literatura perquè, segons els crítics, no ens ajuden a pensar (objectiu final de qualsevol escrit). Tal vegada, hi ha novel·les de fantasia així. No obstant, d’altres -com les novel·les de Terry Pratchett- ens endinsen en un univers fantàstic que funciona com un espill que reflexa i deforma la nostra societat, per què ens adonem dels nostres errors.
Tornem a la pregunta que dona peu a aquesta reflexió: Què és llegir? Llegir és rellegir, perquè són les lectures successives d’un text les que ens fan reflexionar i copsar el significat complet de l’obra. Cada vegada que rellegim una novel·la trobem nous sentits i matisos que no havíem advertit a les altres lectures. Quan llegim, pensem, i així tanquem el cicle que va començar l’escriptor de l’obra. Ningú pot pensar per nosaltres. Els llibres, doncs, ens ajuden a reflexionar i ens motiven per seguir fent-ho al llarg de la nostra vida. Podem llegir a qualsevol lloc, el què importa no és on, sinó què i com. Per això, els llibres-mercaderia no són literatura. Es poden enllaunar novel·les per a consumir-les com a producte d’entreteniment, però no es pot constrènyer el pensament i la capacitat de reflexió i raciocini. Aquestes les hem de desenvolupar nosaltres sols... rellegint.
