Darío
Veredicte: culpables

El passat 18 de novembre, el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, va presentar un seguit de propostes que aplicarà en cas de que siga elegit President del Govern a les pròximes eleccions generals. La promesa més rellevant es basa en una important reforma de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Rajoy va explicar el seu desig de què els espanyols amb ingressos inferiors a 16.000 euros anuals no paguen “ni un euro” per aquest gravamen. Aquesta mesura suposaria que 7 milions de persones deixaren de contribuir a Hisenda. El plan també inclouria una rebaixa particular de l’IRPF per a les dones que treballen fora de casa i un augment de les pensions. La reforma popular ampliaria la que l’executiu de Zapatero ha dut a terme durant aquesta legislatura i que ha situat la barrera tributària en els 9.000 euros.

El cap de l’oposició va evitar entrar en detalls relatius a l’aplicació de la seua proposta. No obstant, Rajoy va anunciar que, el pròxim més de gener, concretarà les possibilitats d’aplicació de “la reforma fiscal más importante de la democracia”. D’aquesta manera, el Partit Popular pretén augmentar la difusió i la repercussió mediàtiques de la seua promesa, de cara a la propera campanya electoral. Amb aquest anunci, Rajoy tracta d’aconseguir el favor de l’opinió pública en el seu camí cap a la Moncloa. Per la seua banda, Pedro Solbes -Vicepresident Econòmic de l’actual executiu- ha situat en 5.000 euros el minvament que aquesta mesura causaria en l’economia nacional. L’estudi del Ministre socialista evidencia, per tant, la dificultat que suposa compaginar l’aplicació d’una reducció com aquesta amb el manteniment de l’anomenat Estat de Benestar Social.

D’altra banda, el candidat del PP a les eleccions de 2008 no va quantificar el cost que aquest canvi representaria als pressupostos de les arques públiques. Cal recordar que la reforma socialista –que afecta a un percentatge molt menor de la població espanyola- s’ha traduït en un cost de 4.500 milions d’euros. A més de la reducció en la recaptació, la reforma impossibilitaria la consecució d’altres punts del programa electoral Popular (com, per exemple, la gratuïtat de les guarderies). Si, finalment, la mesura presentada només beneficia a aquells ciutadans que cobren menys de 16.000 euros, el PP estaria fomentat el sorgiment d’una economia submergida: Tots el ciutadans que cobren poc més de la quantitat fixada com a barrera es veurien incentivats a cobrar en negre la diferència, per tal de beneficiar-se també de la deducció. L’anunci de Rajoy es veu, per tant, envoltat d’un núvol de dubtes. Segons el darrer “Pulsómetro” de la Cadena SER, el 62% dels espanyols considera que aquesta mesura és poc creïble.

Amb aquesta promesa, el Partit Popular ha iniciat una precampanya electoral que es basarà en la neteja a fons de la imatge pública dels seus representants. Tot i això, la citada proposta sembla més bé un intent descabellat -per part d’un partit que sap que no va a governar-, de monopolitzar l’atenció dels mitjans i d’allargar el debat econòmic fins a ven entrat l’any vinent.

 

Una iniciativa poc creïble
Leopoldo M. Panero, mestre de la bogeria
El pacte de l'apocalipsi
25 d'octubre, fum-fum-fum...
 
 
 
 
 
 
 
 
Volver