Els enormes llenços van arribar en un vaixell a Nova York el 1926. Els 14 murals que Joaquín Sorolla va pintar viatjant per Espanya, mai abans s'havien exposat en el seu país natal. Catorce murals, que reben el nom de "Visions d'Espanya", ocupen més de 200 metres quadrats de superfície pintada i constituïxen un dels tressors més valuosos de l'Hispanic Society novaiorquesa. Fou Archer Milton Huntington, el fundador de l'Hispanic Society of Amèrica, qui va encarregar aquestes peces a Sorolla entre 1911 i 1919 i en les que el pintor valencià va plasmar els costums i les gents de les regions espanyoles de principis de segle XX.

Ara, vuitanta anys després la seua mirada torna a València. El mestre de la llum torna a casa amb una exposició de 14 murals que il·luminaran el nou centre Cultural de Bancaixa. Les sales s’han hagut d’habilitar per poder acollir i exhibir el llenç de 3.5 metres d’altura per 14 metres d’amplària que representa la regió de Castella a través de la “Festa del Pa”.  Dos sales amb ténua llum exposen la monumental obra i uns focus il.luminen els cuadres de baix cap a dalt creant una forta impressió de grandesa en els visitants.  La Setmana Santa de Sevilla, La pesca de la tonyina d'Ayamonte, La jota aragonesa, El palmerar d'Elx, El consell roncal de Navarra, Les birles de Guipúscoa, El peix de Catalunya o Les gropes de València son algunes escenes que aconseguiren captar l’atenció. del mestre.

Des del principi, el pintor va sentir la necessitat de plasmar en els seus cuadres la força dels paisatges, de les seues gents, i dominar eixos entorns amb la llum solar, de la que es va convertir en un mestre en la seua plasmació. Sorolla va quedar fortament marcat per la lluminositat de la seua terra i pels llargs períodes en platges i pobles del Llevant que van acollir al pintor. Si ha existit un pintor capaç de captar la llum del Mediterràni, eixe va ser Sorolla. Fou el màxim especialista en reflectir en les seus obres la lluminositat i l’alegria de València.

Els retrats i els paisatges que mostren platges, pescadors, veremadors, xiquets nus a la vora del mar es converteixen en els principals gèneres de la seua pintura. En aquestes obres, que ofereixen optimisme i sensualitat, capta a la perfecció l'instant. La rapidesa d’execusió del pinzell de Sorolla era la seua essència. Com a bon coneixedor del impressionisme, sabia de la necessitat de plasmar ràpidament eixa llum en el llenç, tan fugaç com un instant, tan fugaç com un parpelleig.

Era habitual trobar a Sorolla passejant per les platges captant en els seus llenços a pescadors, xiquets o jóvens en vaixell. Les peces de l'exposició van ser realitzades per Sorolla al llarg de tot un any en les seues estones lliures per a les que va utilitzar llistons, cartons i reversos de fotografies, totes elles sense preparació i amb una expressió molt espontània, amb una expressió molt única.