Pot ser que una pel·lícula impecable en la seua posada en escena puga fallar estrepitosament a l'intentar enganxar a l'espectador? No crec que aquells que amen i disfruten del bestseller d'Ian McEwan consideren aquesta pel·lícula una bona adaptació. I això que ve precedida per set nominacions als Globus d'Or i una crítica rendida als peus dels dos jovens protagonistes: Keira Knightley i James McAvoy. No vaig a dir que no s'ho meresquen, però indubtablement hem vist pel·lícules d'igual temàtica amb un ritme més suportable. Tanta correcció, intensitat escènica i diàlegs milimetrats acaben naufragant en un metratge que es fa molt més llarg del que realment dura.

Té una primera hora realment brillant i abismal però després, canvia l'escenari, canvia la mirada, la història, la precisió i el pols. La pel·lícula, en quant passa la barrera del minut 45, es convertix en un avorriment, i és que pareix que hem de doblegar-nos i lloar pel·lícules com aquestes, on l'estètica i la fotografia de la qual són uns protagonistes més, entre tant de talent. Però, en aquest llargmetratge falla alguna cosa. Potser Joe Wright ha volgut adaptar la novel·la d'Ian McEwan igual que va fer amb ‘Orgullo i prejuicio’; però no recorde en aquesta última, escenes tan innecessàriament allargades com en ‘Expiación’; l'objectiu de la qual l’atribuïsc més a agradar a acadèmics nostàlgics que a resultar entretinguda a l'espectador.

Sens dubte Joe Wright no ha dubtat a sacrificar el ritme de la pel·lícula i el temps de l'espectador per a mostrar com és d'hàbil component escenes i la fotografia tan fascinant que ha aconseguit. A més, el relat no és gens lineal, i molts dels esdeveniments es conten des de diversos punts de vista, la qual cosa complica el visionat, especialment fins que t’adones del que passa.
Però, no m'interpreteu malament. El seu visionat val la pena, perquè és segurament la millor pel·lícula d'enguany. La fotografia i l'atenció de les imatges és impressionant. Cada part del film té el seu propi color i la seua pròpia aura, la qual cosa la fan digna de premi. La línia narrativa de com es conta la història d'amor, és impecable, i romàntica la que més.

 El problema és que el director l'ha convertit en una tortuga de 130 minuts, i per molt bonica que siga, un segon visionat pot ser mortal. Això sí, als més sensiblers i amants de vistes panoràmiques, ‘Expiación’ promet ser un valor segur i imprescindible en la col·lecció de DVD.