Pandora fou la primera dona, creada per Zeus com a part d’un càstig a Prometeu per haver revelat als homens el secret del foc. Pandora fou l’encarregada d’ obrir l’ànfora que contenia tots els mals del món i va plenar l’univers de desgràcies humanes.
Potser, podem responsabilitzar a la deesa per la situació en la que vivim. El món s’ha tornat boig. La caiguda de les torres bessones va ser més que la destrucció de dos grans edificis. Aviat, es creà un sentiment d’oposició vers el mal, vers l’enemic, vers el destructor de la felicitat nord-americana; capitanejat si més no, per Bin Laden. L’home més buscat del món i capaç d’amagar-se a la superpotència durant més de sis anys. Prompte, començà una guerra. Afganistan fou el seu objectiu. Més tard ho seria Irak. L’aliança d’Espanya amb els Estats Units va passar factura, i com si d’un boomerang es tractara, la direcció del joguet va canviar fins estampar-se contra l’estació d’Atoxa a Madrid causant aproximadament 200 morts. El govern espanyol va poder comprovar el poder de la malèvola joquina.
Però d’això ja fa molt de temps. Pareix que sols es recorde quan algun director de cinema decideix inspirar-se en la tragèdia o algun polític ho empra com a argument per atacar l’equip contrari. Tant se val, acaba sent font d’inspiració. Acaba enmagatzemat a la caixa de Pandora, que possiblement afectada pel desastre, vaga pel món capturant desgràcies. Però, les dimensions d’aquesta caixa pareixen ser desorbitants. Allí, hi ha matèria per poder escriure un centenar de novel.les, fer un munt de reportatges o crear una vintena de pel.lícules. A gust de creador. Escarbant es poden trobar històries d’aquells que moguts per l’impuls de la supervivència han mort ofegats al mar per buscar una vida millor o declaracions de supervivents d’ algun tsunami...
I es que no volem que Pandora quede en atur. No tardarà molt en viatjar a Birmania on la Junta militar està creant al país una forta repressió. Impedeixen la implantació d’una democracia. Monjos budistes afalagats amb les seues túniques taronja han eixit al carrer per protestar. Pareix impossible que símbols de l’equilibri, de la pau interior i de la felicitat perpètua vaguen pels carrers de Bangkok demanant justícia. Molts han deixat de menjar. La veu dels birmans busca ser escoltada, no volen que la resta del món desconega què està passant al seu país: tocs de queda, prohibicions per caminar amb més de quatre persones pel carrer, detencions per portar càmeres i dispars per tot arreu...
Pandora també haurà de viatjar a Espanya. La crema de fotografies del Rei en diversos actes públics o l’anunciat referèndum d’Ibarretxe per als bascos, posa en perill la unitat i la cohesió de l’estat espanyol. Mentre els líders polítics discuteixen entre ells per veure qui és el més espanyol i quin d’ells és el més monarquic, la pobra Pandora ha de fer tota la feina bruta. Qui li manaria a ella obrir la maleïda ànfora!
