Llegir és  pescar a oscures en un inmens oceà de peixos multicolors. La majoria estaràn aliens a la nostra búsqueda, uns quants s’atravesaràn en el nostre camí i els llegirem per subsistència, i altres els tirarem de nou a les seues prestageries sense haver-los tastat. Ignorarem la inmensa majoria i sols alguns seràn tan forts, que conseguiran deborar-nos.

Cal convertir-se en pescador i aprofitar al màxim els moments de plaer. L’educació que és l’encarregada de completar allò que la naturalesa no ens dóna, ignora moltes vegades el seu paper. Com argumenta Monzó al seu llibre La maleta turca, l’escola no ensenya a escriure. De la mateixa manera, no hi ha plans d’estudi ni mestres, que ens ensenyen a disfrutar. A ningú cal ensenyar-li a gaudir dels dolços, però per apreciar tots els sabors cal aprendre. A ningú cal ensenyar-li a disfrutar de les melodies, però per a gaudir la música de concert cal aprendre. A ningú cal ensenyar-li a interesar-se per un acudit o una anècdota, però per arribar al plaer de la literatura, cal aprendre.

Pescar no es fer pasta i llançar l’ham a l’aigua. Cesare Pavese afirma al seu llibre La literatura norteamericana y otros ensayos (1987), que “leer no es fácil”. Tanmateix pensem que dominem l’art de la lectura o això és el que cruegem al llarg de tota la vida. Traguem tot tipus de peixos; d’acció, d’intriga, dramàtics, històrics…però alguns d’ells són capaços d’atraure més que altres. Quin misteri amaguen? Què contenen? De quina pasta están creats? És el que glamourosament em anomenat best-sellers. Llibres com La Senda del  Draco, La catedral del mar, la retafila de llibres de Harry Potter o el polèmic Còdigo da Vinchi han atrapat entre les seus pàgines milers i milers de pescadors. Els han captivat. El peix xicotet s’ha menjat al pescador gran. Les seues portades han decorat moltíssimes prestageries i han sigut el regal d’aniversari i de nadal  per a molts. És segur regalar un best-seller, les seues edicions l’amparen. És curiós per exemple, quan vas al tren i els demés encuriosits intenten esbrinar el títol de l’obra que llegeixes i descobreixen que es tracta d’un best-seller, es relaxen. Ells també l’han llegit. Però, què passa quan s’adonen que lliges la famosa República de Plató o La Regenta de Clarín. Potser es tranquilitzen. Pensen que és una tasca més de l’institut. Però mai no per plaer. L’originalitat del peix és massa abrumadora.

Aleshores, com podem arribar a ser grans pescadors si existeixen peixos que ens enlluernen amb les seues escames multicolors i ens aparten dels peixos frescs i gustosos? La pràctica crea mestres i la curiositat ho fomenta. Perquè és la curiositat la que ens fa crèixer, descobrir, arriscar-nos. La curiositat és el motor de la lectura. El lector que seguiex hipnotitzat als vistosos peixos , viurà sempre a la superfícia del mar, mentre que el peix més suculent se’l menjaràn altres que seguiràn escarbant i buscant tota la eternitat, fins trobar-lo.