PORTADA · INFORMACIÓ · CARACTERÍSTIQUES · CAUSES · NEUROPATOLOGIA · DIAGNÒSTIC · CONTROL · PRONÒSTIC · EPIDEMOLOGIA · MISCEL·LÀNIA
PREVENCIÓ
Ara per ara, no hi ha cap evidència definitiva que doni suport a una mesura concreta per prevenir l’Alzheimer. És freqüent que els estudis de mesures de prevenció o retard de la manifestació de la malaltia acaben amb resultats inconsistents. No obstant, hi ha estudis epidemiològics que han proposat l’existència de relacions entre certs factors variables, com la dieta, el risc cardiovascular, els productes farmacèutics o l’activitat individual, entre altres, i la probabilitat de la població a desenvolupar la malaltia. La possible ajuda d’aquests factors a evitar-la però, només es pot demostrar en estudis futurs que incloguin assajos clínics.
S’ha trobat que, malgrat que els factors de risc cardiovascular estan relacionats amb un major risc de manifestar la demència, les estatines, que són fàrmacs que disminueixen els nivells de colesterol, no són efectives per prevenir o millorar el curs de la malaltia. Tot i així, sembla que els components de la dieta Mediterrània, que inclou fruita i verdura, pa, blat i altres cereals, oli d’oliva, peix i vi negre, podrien reduir el risc, encara que no se sap si es parla de tots individualment, tots com a conjunt, o se n’haurien d’especificar alguns. El que es creu que actua com a mecanisme d’acció és el seu efecte cardiovascular beneficiós, però hi ha una evidència limitada que un consum lleuger i moderat d’alcohol, particularment de vi negre, estigui relacionada amb un menor risc de patir Alzheimer.
De la mateixa manera, estudis sobre l’ús de vitamines tampoc han trobat evidències suficients de l’eficàcia de recomanar vitamina C, E o àcid fòlic amb o sense vitamina B12 com a agents preventius o tractaments de l’Alzheimer. A més, la vitamina E està associada a importants riscs de salut.
Per contra, el consum a llarg termini d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) s’associa amb una reducció de la probabilitat de patir-lo. Segons varis estudis post mortem amb humans, investigacions amb models animals o in vitro, els NSAIDs poden reduir la inflamació causada per les plaques d’amiloide. I, encara que els assajos que han investigat el seu ús com a tractament pal•liatiu no han aconseguit arribar a resultats positius, els que ho han fet com a agent preventiu encara no han acabat i, per tant, els resultats estan a l’expectativa. Com a exemples, s’ha observat que la curcumina present en el curri presenta certa efectivitat a l’hora de prevenir el dany cerebral en models de ratolí a causa de les seves propietats antiinflamatòries. D’altra banda, s’ha vist la teràpia de substitució d’hormones que s’utilitzava antigament no prevé de cap manera la demència, i fins i tot en alguns casos hi està relacionada. A més, un estudi de 21 anys de durada va trobar que les persones de mitjana edat que beuen entre 3 i 5 tasses de cafè al dia presenten un 65% de reducció en el risc de demència en la tercera edat.
També s’ha observat que les persones que duen a terme activitats intel•lectuals, com llegir o jugar a jocs de taula, fer puzles o mots encreuats, toquen instruments musicals o tenen una interacció social regular presenten un risc reduït per la demència. Aquest fet és compatible amb la teoria de la reserva cognitiva, que afirma que hi ha experiències vitals que provoquen millores en el funcionament neuronal, el qual, per la seva banda, crea una reserva cognitiva que retarda l’aparició de les manifestacions de la demència. Tot i així, malgrat que l’educació posposa l’aparició del síndrome de l’Alzheimer, no sembla estar relacionada amb una mort més precoç després del diagnòstic. De la mateixa manera, l’activitat física també està associada amb la reducció del risc de patir la malaltia.
Altres estudis també han mostrat que existeix un major risc depenent de factors ambientals com el consum d’alguns metalls, particularment d’alumini, o l’exposició a dissolvents. Cal dir, però, que la qualitat d’algun d’aquests estudis ha estat criticada, i que altres estudis han determinat que no existeix relació entre aquests factors ambientals i el desenvolupament de l’Alzheimer. Alguns experts també s’ha proposat que els camps electromagnètics també hi estan relacionats, però altres professionals no hi estan d’acord. Estudiant camps de freqüències molt baixes, alguns metanàlisis van concloure que la gent exposada tenia més del doble de probabilitats de tenir la malaltia, mentre que els articles no estaven d’acord que els estudis apuntessin a una relació, o no hi apuntessin. És a dir, els dubtes raïen en com interpretar els resultats estadísticament significatius del metanàlisi.