PRONÒSTIC

Les primeres fases de la demència són difícils de diagnosticar; en general el diagnòstic definitiu no es fa fins que les discapacitats cognitives comprometen les activitats de la vida diària, encara que l’afectat encara pugui viure independentment. A partir d’aquí, la demència progressa des d’aquests lleugers problemes cognitius com la pèrdua de memòria, passant per problemes tant congitius com no-cognitius, fins que arriba a eliminar tota possibilitat de vida independent.

L’esperança de vida dels pacients és reduïda; d’uns 16 anys aproximadament per als que segueixen un diagnòstic pautat i correcte. Menys del 3% dels malalts viuen més de 14 anys. Les característiques de la malaltia que estan significativament associades amb una supervivència reduïda solen ser l’augment sever de les discapacitats cognitives, la disminució dels nivells funcionals, l’historial de caigudes i debilitat òssea, alteracions en l’examen neurològic, etc. Però hi ha altres malalties com problemes cardiovasculars, diabetis o abús de l’alcohol al llarg de la vida que també es veuen relacionades amb l’escurçament de les probabilitats de supervivència. Mentre que es pot establir, de forma general, que com se més jove es manifesta la malaltia més anys es poden sobreviure, aquesta esperança es veu dràsticament reduïda quan es compara amb la població sana. A més, els homes tenen un pronòstic menys favorable de sobreviure que les dones.

La demència és la causa subjacent de mort en el 70% dels casos. Per altra banda, la pneumònia i la deshidratació són les causes immediates més freqüents, mentre que el càncer és una causa de mort menys freqüent que en la població en general.